Presentació

20 anys de Lieder Càmera

Hi ha moltes maneres de resumir vint anys d'una entitat com la nostra, però n'hi ha dues que poden ser molt representatives.
Miquel SoleyUna, explicant el dia a dia amb tota mena de detalls.
I l'altra, fent esment dels moments per a mi més importants i resumint-los al màxim.

Com que de la primera ja n'hem fet un llibre, em decanto per la segona.
Així doncs, vull destacar cinc grans moments decisius en la vida de Lieder Càmera.

EL PRIMER. El dia que el Josep Vila, ara fa vint anys, va decidir crear —amb una tria d'excel·lents cantaires— un Cor de quatre veus per corda per fer música de cambra coral d'alta qualitat.
Com podeu imaginar-vos, això no és fàcil de posar en marxa. Però se'n van sortir.

EL SEGON. El dia que el Josep Vila, al cap d'uns anys, va decidir ampliar el Cor a vuit veus per corda —formació que mantenim avui— per, d'aquesta manera, poder abastar altres repertoris i altres formats.
Gràcies a aquest fet hem pogut viure també moments sublims.

EL TERCER. El dia que el Josep Vila decideix deixar de dirigir i liderar Lieder Càmera.
Va ser una decisió molt dolorosa i llargament meditada, em consta, també feta amb la intenció de donar un aire nou al Cor. Ja eren quinze anys de carregar amb un projecte i això pesava molt. Malgrat que va ser una decisió molt compromesa, hem d'agrair-li profundament al Josep la manera com ho va dur a terme: el temps que ens va donar per preparar-ne la substitució; la generositat amb què es va comportar en deixar-nos llibertat per trobar un nou Director, i la confiança per reconduir el Cor cap allà on nosaltres creguéssim més oportú. Això sí, sempre a la nostra disposició pel que fes falta. Tant és així que, durant els tres anys següents —anys en què va ser amb nosaltres en qualitat de Director acortístic—, vam tenir-lo molt a prop en tot moment.

EL QUART. La reacció del Cor fent pinya a l'hora d'afrontar el futur davant la gran incògnita pel comiat del Josep Vila.
El Cor decideix, tenint molt en compte el que ha passat en altres cors que han viscut la mateixa situació, no decantar-se per cap substitut (no era fàcil substituir el Josep Vila…) i establir un període de tres anys convidant altres Directors per treballar diferents produccions. Al mateix temps, nomenem la Glòria Coma, Directora adjunta d'aquests mateixos directors.

Hem de tenir un reconeixement especial per a la Glòria, per aquests tres anys de treball dur, poc agraït i a l'ombra, en què va mantenir ben alta la qualitat del Cor i va deixar-lo a punt per als Directors convidats, tot preparant programes de gran dificultat tècnica. Ha estat una peça clau en la història de Lieder Càmera. Tots aquests directors —Xavier Puig, Manel Valdivieso, Salvador Mas i el mateix Josep Vila— van destacar a bastament la feina que va dur a terme la Glòria.

A ella li va tocar liderar l'etapa psicològicament més delicada que possiblement la nostra entitat i les persones que la conformem hem passat mai en aquests vint anys d'existència. No va ser una tasca gens fàcil.

EL CINQUÈ. El dia en què el Cor decideix que ja és hora de buscar un Director titular i li encarrega la feina al Xavier Pastrana.
No és una tasca senzilla posar-se al capdavant de Lieder Càmera, però el Xavier, després d'un any i mig d'adaptació, ens demostra que sí, que ell és el Director que ens pot engrescar en una nova etapa i que hem fet bé d'escollir-lo.

Aquests són per a mi els cinc grans moments decisius de la història de Lieder Càmera, però no podem pas oblidar altres factors també primordials.

L'equip humà que ha format Lieder Càmera: cantaires, excantaires i reforços, són els grans protagonistes de la vida diària del Cor. Des dels inicis, el Josep Vila va establir-hi un ambient excel·lent que hem sabut mantenir fins al dia d'avui.

Tal com ens va dir una fan de Lieder… «Sou un grupu molt macu
Aquest mateix grupu, amb el bon ambient que s'hi respira, fa que sigui un sol equip a l'hora de treballar en la gestió del dia a dia, on tothom hi aporta la seva dedicació de manera totalment altruista. Sense aquest fet, seria impossible arribar on arribem. Un grup amb una altíssima qualitat humana, des del primer fins a l'últim, amb la paciència, la dedicació, l'esperit de col·laboració i la capacitat que fa que superi totes les adversitats.
Però els cantaires hem de ser humils i pensar que ens queda molt per aprendre. Tots sabem quines són les nostres mancances, que en són moltes.

En fi, que estem molt contents d'aquests primers vint anys i de com vàrem superar la transició. Això ens fa més forts a l'hora d'afrontar el futur, ple d'iniciatives i de feina.

Moltes gràcies a tots

Miquel Soley i Junoy
President de Lieder Cámera

16 de gener del 2010